dilluns, 31 de març de 2008

Antònia Font al Liceu

(Em falta penjar uns quants vídeos més)

Ahir vaig anar a veure Antònia Font + Orquestra al Liceu, dins la gira presentació de Coser i cantar al Leave an impression festival de Ballantine's.

OK: M'ho vaig passar molt bé: pel lloc, per la cmopanyia, per com de bé ho van fer, per com es van estirar amb els bisos, per com estava la gent de motivada, etc. Ells ho devien flipar, semblava que no s'ho creguessin.

KO: Vaig trobar que s'arriscaven poc: tot molt igual al disc, fins i tot en l'ordre de les cançons. L'escenari, molt sobri. Potser massa i tot. En els bisos, on tot es veia més improvisat, es van deixar anar més.

!: El millor, Astronauta Rimador. Perquè era el que es diferenciava del disc.

dissabte, 29 de març de 2008

Soterrani


Ahir vaig anar a la Sala Beckett a veure Soterrani del Benet i Jornet i encara estic impressionat. Des de Ruddigore que no m'agradava tant una obra.

OK: Un guionàs. Tota l'obra es basa en el text. I dos interpretacions magnífiques, sí. Però ja està. No importa ni escenari ni res més. L'obra et va atrapant. Es va enredant i et va atrapant. Sí, em repeteixo però és la sensació que em va donar. Comença d'una forma correcta, però una mica anodina. No sabia què anava a veure (però creu-me, no fa falta que ho sàpigues) i de cop i volta, tachán, comences a descol·locar-te. Tant el Pere Arquillué com el Pep Cruz (els 2 únics actors de l'obra) ho broden. Per mi (i per l'Ignasi, que vam anar els 2 a veure-la) el Pep Cruz ho fa millor. L'Arquillué, correcte (com a mínim, diferent a El silenci del mar).

KO: Potser en un altre teatre se li donaria més bombo. És una obra que no hauria de passar desaparcebuda.

!: Comentant amb el Jordi (/companydepis) com m'havia agradat l'obra, em deia que recordava altres obres del Benet i Jornet com molt pastelón. Però, us ho prometo, aquesta no ho és gens. Aneu preparats perquè és un combat verbal que et fa quedar garratibat a la cadira.

No tinc ganes d'escriure

Últimament estic una mica gos. Bé, només en el tema blog, perquè per la resta estic full. Suposo que per això no escric aquí. I això que cada vegada que vaig a veure alguna cosa m'autoenvio un mail dient-me: "escriu això al blog", "m'ha semblat molt bé, o molt malament, o molt pretenciós, o molt cutre" o el que sigui. Però és clar, al final he anat acumulant tantes coses que em fa moooooooolt de pal escriure 50.000 posts, així que aquí resumiré en 4 paraules les últimes coses que he vist i espero que´algú ho legeixi buscant les paraules clau al Google. Allá vamos!

Entre pocs i massa
És una obra crec que escrita pel Conrad Son (el director de porno en català)i que fan al Club Capitol. I m'esperava que estigués bé i a Atrápalo hi havia bones crítiques (sort que vaig pagar poc!). Doncs res, no en feu cas. L'espectacle és força dolent: el guió és com un Escenas de Matrimonio a la catalana i tot el muntatge és una mica cutre. Comparat amb els 2 que comentaré tot seguit sembla que tingui molts mitjans, però pfffff... Em va semblar una mica infantiloide. Volien escandalitzar i, què va, al final no es veu a ningú despullat ni res i mira que en altres obres(La Torre de la Défense o el Tirant lo Blanc) sí que ho fan i no van tant de provoicatives. Per mí és un bluf i espero que no mostri la realitat de les parelles catalanes.

Bienvenido a Girasol vs. Call Center

Agrupo les dues obres ota el mateix títol perquè totes dues tenen en comú que les vaig anar a veure perque estaven d'oferta a Atrapalo, les feien en petits teatres (Teatreneu, Teatre del Raval)i les fan companyies no gaire professionals però que hi posen totes les ganes. A mi em va agradar més Call center (més divertida, més soprenent, més recursos escènics, tot i que de vegades no se sentia bé) que la de Girasol (em va deixar amb la sensació de ni fu ni fa, tot i que, per exemple, a muns pares els va agradar molt i opienen que els actors ho feien molt bé). per gustos, els colors.

Tirant lo Blanc vs. Los Persas

Aquestes dues obres el que tenen en comú és que es tracta de dues anades d'olla com una casa del Calixto Bieito. El Tirant lo Blanc va ser interminable, però no em vaig avorrir gens, vaig riure molt (però molt) i no vaig entendre res. Veure els personatges del Tirant desfilant a ritme del Sorry de Madonna, el Nao Albert en pilotes restregant-se un conill ensangonat per sobre i els de les primeres files tapant-se pq no els esquitxessin, no tenia preu.

Los Persas se'm va fer menys pesada, més fàcil de seguir i més entenedora. Però fluixa. Molt de soroll per no res. Per dir el No a la guerra de sempre.

El gran inquisidor vs. El silenci del mar

Totes dues monòlegs molt ben interpretats per un acttor més altres actors a escena que no diuen ni piu. Crec que com a actor, estar en un escenari sense dir res deu ser una mica avorrit, no?

La de l'inquisidor, molt densa, però et manté garratibat a la cadira, la feien a l'Espai Brossa. Minúscul!

La del silenci, a la Sala Muntaner, un teatre que sembla on jo feia les representacions de final de curs. Però l'escenografia molt bona. I el Pere Arquillué molt gran, sobretot quan després el comparo amb el canvi de registre que fa a Soterrani.

No es país para viejos
No em va agradar. I crec que li haguessin donat l'Oscar a qualsevol que hagués fet el personatge del Bardem.

Monstruoso (o Cloverfield)

Vaig sortir marejat. Una merda.

Si has vist la pel·lícula, segurament t'interessaran aquests links que amplien la informació. Sóm més interessants que la pel·li en sí, però passo de comentar-los:

http://tidowave.com/blog/

http://www.jamieandteddy.com/

http://www.tagruato.jp/

http://www.1-18-08.com/

http://www.slusho.jp/

http://cloverfieldclues.blogspot.com/

http://profile.myspace.com/index.cfm?fuseaction=user.viewprofile&friendid=201289854

http://www.boston.com/ae/movies/articles/2008/01/12/the_marketing_of_cloverfield_has_been_as_mysterious_as_the_movie_itself/
El reis de l'Àrtic

Molt maca, però em vaig adormir.

Cerrando el círculo

Un rollo de dissabte per la tarda a Antena 3. L'única gràcia va ser veure l'actriu protagonista i el director en directe.

And that's all folks!

(I em deixo de comentar algunes coses, que ja faré més endavant)

Aneu tots a veure Ruddigore!



Bé, per fi em poso de nou a escriure al blog. I per mèrits propis, la primera obra que ha d'aparèixer en aquesta reentrée és Ruddigore o la Nissaga Maleïda que, com a mínim quan hi vaig anar fa 2 mesos, feien al Versus Teatre.

OK: És una opereta de riure amb trets macabres i timburtonians. De fet, quan temps després vaig anar a veure Sweeney Todd, em va fer recordar aquesta obra. Els actors canten molt i molt bé, s'entreguen molt i el resultat és fantàstic. I això que (o precisament per això), fa poc que van sortir de l'Institut del Teatre. L'escenografia és mínima, però molt ben aprofitada. I la música només és la del piano que toca en directe! Vaig anar a veure-la amb el Tomàs i al cap de dues setmanes hi va portar a una cosina seva. I ja pensa a portar a la seva germana. És una obra que enganxa!

KO: El Versus Teatre és petit. Jo no hi havia estat mai i em va soprendre. Va bé per una obra de petit format com aquesta i sembla que estan omplint força. Jo crec que podria erstar en un altre teatre, però el Tomàs opina que part de l'atractiu d'aquest muntatge és que es faci aquí. Potser sí.

!: Amb preus Atrápalo val molt la pena.