dissabte, 17 d’abril de 2010

Tres dones i un llop a La Villarroel

OK: Personalment, tenia les meves reserves en quant a l'argument de l'obra: en teoria, una adaptació moderna de la caputxeta vermella. Però un cop va comença, veus que de la caputxeta ni rastre. Una dramèdia (molt de drama però també molt d'humor) de tres dones, sobre la seva relació entre elles i els dèficits comunicatius i de relació que tenen, amb situacions en les quals t'hi pots veure en part reflectit. El que fa gran l'obra són les magnífiques interpretacions de l'Amparo Moreno (costumbrisme/humor a parts iguals), la Carme Pla (la T de Teatre que és capaç de fer-te riure fins a no poder més o d'estremir-te i fer-te quedar garratibat a la butaca), la Mireia Aixalà (que engrandeix el bon record que em va deixar amb La forma de les coses) i el Roger Coma (em van flipar els matisos en el seu moviment per transmetre moltes de les actituds del personatge). L'escenari, senzill però molt ben parit, també hi ajuda. I l'estil de la directora, la Carol López, que integra cançons i situacions molt cinematogràfiques (igual que a Boulevard o com m'havien dit que feia a Germanes) que trasllada el teatre a una nova dimensió. I és clar, el final, el final que fa gran tot el muntatge perquè veus que tot encaixa i desenganyem-nos, un bon final fa que guardis un millor record de tot plegat.

KO: Aquest cop no tinc res a criticar. Tot funciona bé. (Però no vol dir que a tu t'hagi d'agradar: no és un Shakespeare, ni falta que fa, però si vas sense idees preconcebudes, entraràs en la història i la gaudiràs de debò).

!: L'obra és un bon símbol de la transició de La Villarroel. Fins ara la dirigia el Javier Daulte i ara ho farà la Carol López, i Tres dones i un llop és una adaptació d'una obra del Daulte (originalment estrenada a l'Argentina com a "Caperucita") dirigida per la López. Curiós, si més no. / Al públic vam coincidir amb moltes cares conegudes de El Cor de la Ciutat, quina gràààààcia. I tothom els anava mirant. Mira que deu ser dur ser popular, eh./ Vaig obrir la fitxa correcta al Foursquare de la sala. A veure si hi segueixo el ritme de visites i aconsegueixo el mayorship ;)

dissabte, 10 d’abril de 2010

Una lista para contar la charla de Ricardo Rousselot en Complot


Antes de empezar, dejadme rebuscar entre los tipos móviles. Me faltan siete letras de la caja alta: una C, una M, una L y una T. ¿Dónde se han metido las Os? ¿Y la P? Bueno, la pillo del cajón de abajo. ¿Todo listo? Empezamos.

Se abre el telón y vemos la Escuela de Creativos COMpLOT. Es viernes, son las 19h, hay nosoloestudiantes sentados, otros de pie, una pantalla al fondo y un diseñador-tipógrafo-director-de-arte-americano-europeo dipuesto a contar algo en esta #charladelosviernes. ¿De qué irá el post? De los logotipos más exitosos que ha hecho Ricardo Rousselot. Pues no. ¿De sus packagings? Tampoco. ¡De algo de diseño! Sí, pero dejadme ser algo parcial.

Y para seguir leyéndolo puedes elegir entre pasar por Yorokobu o por COMPLOT. ¡Nos vemos!