Ahir vaig anar a la Sala Beckett a veure Soterrani del Benet i Jornet i encara estic impressionat. Des de Ruddigore que no m'agradava tant una obra.
OK: Un guionàs. Tota l'obra es basa en el text. I dos interpretacions magnífiques, sí. Però ja està. No importa ni escenari ni res més. L'obra et va atrapant. Es va enredant i et va atrapant. Sí, em repeteixo però és la sensació que em va donar. Comença d'una forma correcta, però una mica anodina. No sabia què anava a veure (però creu-me, no fa falta que ho sàpigues) i de cop i volta, tachán, comences a descol·locar-te. Tant el Pere Arquillué com el Pep Cruz (els 2 únics actors de l'obra) ho broden. Per mi (i per l'Ignasi, que vam anar els 2 a veure-la) el Pep Cruz ho fa millor. L'Arquillué, correcte (com a mínim, diferent a El silenci del mar).
KO: Potser en un altre teatre se li donaria més bombo. És una obra que no hauria de passar desaparcebuda.
!: Comentant amb el Jordi (/companydepis) com m'havia agradat l'obra, em deia que recordava altres obres del Benet i Jornet com molt pastelón. Però, us ho prometo, aquesta no ho és gens. Aneu preparats perquè és un combat verbal que et fa quedar garratibat a la cadira.
