Ja fa uns anys que amb la família, el dia de Nadal, aprofitem per anar a veure alguna cosa al cine o al teatre. Aquesta any, diversos amics m'havien recomanat fervorosament el muntatge d'Agost: Osage County de Tracy Letts, al Teatre Nacional de Catalunya. I sibil·linament vaig aconseguir que ma mare ens comprés entrades. No ens en hem penedit.
OK: El muntatge és certament espectacular. Un text punyent, divertit a estones (és una comèdia, en teoria), amarg la majoria de vegades. No en va, és Premi Pulitzer del 2008. Un text plenament contemporani, però un clàssic immediat. Una escenografia de caure't de cul: una autèntica casa de tres pisos fotuda enmig de l'escenari. Com una casa de nines on van deambulant els personatges que suposo que només un teatre públic es pot permetre. I, potser el més important, uns actorassos que fan seu el text i et deixen bocabadat. Tot el càsting és encertadíssim, però s'ha de reconèixer especialment l'immens treball de l'Anna Lizaran, la dement i filla de p***matriarca de la família Weston; l'Emma Vilarasau , gran com sempre, i la Rosa Renom -dues de les tres filles- i la Maife Gil i el Jordi Banacolocha (germana de la mare i marit). Amb els personatges ja es deu fer una mica evident l'argument, oi? Família del midwest americà es reuneix. Per què? El pare ha desaparegut. Què s'hi troben? Una mare embogida, disposada a dir la veritat a la cara de tothom, amb totes les conseqüències que s'hi deriven. Res que no haguem patit en algun que altre dinar de nadal... ;)
KO: Malgrat la durada de l'obra (més de 4 hores) no es fa gens pesada. Si em poso crític en excés, potser l'últim acte (el tercer) se m'ha fet una miiiica llarg, però és que el segon és tan brutal que qualsevol cosa que hi vingués després el faria difícil de superar. // No deixa de sorprendre'm les barreges que es fan de l'star system català. Una dia veus la Vilarasau i l'Abel Folk, com a amics a Ventdeplà, l'altre els veus aquí fent de parella. Un dia la Vilarasau i la Lizaran són amants i l'altre són mare i filla. En fi, sembla que tenim pocs actors, però bons!
!: Vaig llegir a la Time Out –no he trobat el link– que a Madrid s'hi està preparant una versió en castellà de l'obra. I un es pregunta, "no es podria fer la mateixa que al TNC?" Si de fet els actors només han de canviar l'idioma i ja està, tenen aquesta sort de ser plenament bilingües gràcies a la #immersió lingüística. Però no, es veu que hi veien massa actors catalans (vés, coi!). Així que res, subvencionarem dos cops la mateixa obra. Això és gestionar bé els recursos!
