Jump

Ahir vaig anar a l'estrena de Jump al Teatre Victòria, una obra protagonitzada per una família coreana que, suposadament, combina arts marcials amb humor.

OK: Només reien els nens i alguna àvia. Però jo, ni un cop. I no sé si ho faria si fos nen: de petit era dels que els pallassos, més que riure, em fèien por.

KO: Si el Tricicle aprengués a fer patades, faria una obra sense paraules i graciosa. Però aquesta gent fa patades i salta molt bé, però no saben fer riure amb enginy. Pensava que estaria millor perquè es veu que havien tingut èxit al Fringe d'Edimburg i a d'altres festivals, però està vist que a tot li'n diuen èxit. Mentre ho veia pensava "potser és una obra per nens, és un humor bàsic". Però és que nl Charlot feia un humor bàsic... i a diferència d'aquesta gent, feia riure!

!: No tinc res més a dir. Només et recomano anar-hi si et sobra la pasta i hi vas amb un fill que sigui fan de Bruce Lee i rigui amb qualsevol cosa.

La Casa Azul en català

Per fi ens podem baixar per RapidShare (gràcies, iwashell!) la cançó dels 25 anys de TV3: "Vull saber-ho tot de tu". En la millor tradició de La Casa Azul, però escoltant al Guille Milkyway en català!

Necessito trobar, tots els misteris que t'han fet gran
Mirar-te sense parlar, atent a aquesta explosió de celebritat
Tu ets la meva llum, tu em distreus quan estic concentrat


Però sé...

Sé que alguns et troben ingènua i més aviat tirant a trivial
Fan veure no vals la pena, que ets alienant, que ets superadictiva
D'altres que ets entabanadora, i la més eficaç ruboritzant
Però jo sé que d'amagat, tu a tots ells els fas volaaaaar


Vull saber-ho tot de tu, ser part de la teva vida, vull
Memoritzar els teus records, investigar el què vas viure
Vull tenir-ho tot de tu, els plors i també el somriures, vull
Tafanejar les veritats, i rastrejar les mentides

Vull conèixer cada segon, cada detall, cada micra
Donar-te la vida

Com em fas oblidar que de vegades no tinc espai
I com et trobo a faltar cada matí quan passades les 8 me'n vaig
Només penso en tu, només en la teva adictiva obvietat


Però sé...

Sé que alguns et troben ingènua i més aviat tirant a trivial
Fan veure no vals la pena, que ets alienant, que ets superadictiva
D'altres que ets entabanadora i la més eficaç ruboritzant
Però jo sé que d'amagat (que d'amagat...) tu a tots ells els fas volar...


Vull saber-ho tot de tu, ser part de la teva vida, vull
Memoritzar els teus records, investigar el què vas viure
Vull tenir-ho tot de tu, els plors i també el somriures, vull
Tafanejar les veritats, i rastrejar les mentides

Vull conèixer cada segon, cada detall, cada micra
Donar-te la vida


Vull saber-ho tot de tu, ser part de la teva vida, vull
Memoritzar els teus records, investigar el què vas viure
Vull tenir-ho tot de tu, els plors i també el somriures, vull
Tafanejar les veritats, i rastrejar les mentides


Vull
Conèixer cada segon, cada detall, cada micra
Donar-te la vida

Us agrada? A mi, al principi, com em va passar amb l'últim disc, em deixa en estat de shock, els ritmes em semblen iguals a totes les seves cançons, hi veig referències a d'altres, no sé en què fixar-me... però a partir de la segona escolta aquesta declaració d'amor a la tele es fa totalment addictiva. És pur POP. Com totes les cançons de LCA. "Vull saber-ho tot de tuuuuuuuu..." Aix, ja no me la puc treure del cap...

Vender por un copy (o el Mimosín se ha flipao)

Hace unos días, mi compañero de piso y yo fuimos al Consum a hacer la compra semanal y, entre otras cosas, necesitábamos un suavizante. No sabíamos cuál hasta que me fijé en un Mimosin Creme con aceite de jojoba y no sé cuántas pijadas más. No nos decidimos por ese, pero sí acabamos con otr Mimosín. Y, ¿por qué?

No sólo porque el Mimosín Hawaiano nos pareciera cachondísimo, sino porque el texto de la etiqueta era una auténtica ida de olla: el sueño de cualquier redactor creativo, escribir un texto delirante para contar las bondades de un producto y que, además, por distinto, ayude a vender. Os reproduzco los del "Arrebato en naranja" (que es el que compramos, porque nos olió a vodka con naranja) y el "Estallido verde". El naming también tiene telita...

Mimosín Arrebato en Naranja

¿Tu chico está demasiado ocupado con su trabajo?¿Sólo habla de sus compañeros?¿Se lleva el trabajo a la cama? ¿No le importa que se le enfríe el café y lleva puestos los calcetines y la camiseta de la empresa hasta los domingos?

Bien, entonces coge su camisa de oficinista y añade la nueva poción Mimosín Arrebato en Naranja a la colada. Ahora ponte tus gafas de sol porque vas a pasar del monótono empleado al cálido amor caribeño que solía ser...

- Úsalo una vez por semana: empezará a bailar salsa.

- Úsalo 2 veces por semana: se convertirá en el campeón de limbo.

- Úsalo 3 veces por semana: te tumbará arrebatadoramente sobre la arena de la playa.

Mimosín Estallido Verde

(En este caso el visual es un Mimosín colgado de una liana)

¡Hey tú! Sí, la persona que está leyendo esta etiqueta. ¿Qué ocurrió con el animal salvaje que llevabas dentro? No es demasiado tarde para despertar y liberar a tu amazona interior. ¡Vamos!

(Y el texto sigue diciendo que liberes a la Jane que llevas dentro y demás paranoias, pero no lo recuerdo muy bien :-s)

-Usándolo una vez por semana: empezaras a hablarle al ficus.

-Usándolo 2 veces por semana:te pintaras simbolos tribales en la cara.

-Usándolo 3 veces por semana: iras al trabajo en liana.

En fin, ya véis por dónde van los tiros de los nuevos suavizantes de Unilever. Aunque hay cosas que no cambian: parece que sólo los siguen comprando mujeres o gays con maridos aburridos. :p

Boris Godunov de la Fura dels Baus

Ja fa dues setmanes que vaig anar al TNC a veure Boris Godunov. Vaig trobar entrades pel Ticket 3 (l'estand de Tel-Entrada que hi ha a la Plaça Catalunya on venen entrades a meitat de preu tres hores abans de l'inici de l'espectacle) i em vaig animar.

OK: El punt de partida de l'espectacle és molt bo i funciona molt bé sobre el paper: els espectadors estan veient una obra (Boris Godunov) i de cop i volta es converteixen en hostatges d'un atac terrorista, com el que va passar fa uns anys a Rússia. / Hi ha bones idees (com l'ús d'imatges provinents de càmeres situades en diversos punts del teatre), el decorat sobre pantalles...

KO: N'esperava més, molt més. Sobretot després d'haver anat aquest estiu a veure IMPERIUM (també de la Fura), on vaig passar por de veritat. Val que era al Mercat de les Flors i la gent anava de peu. Però en aquella ocasió hi havia autèntiques motxilles bomba, aigua, bazookas de farina i havies de córrer per no tacar-te (o rebre!). És clar que aquest cop, en un teatre, és més difícil d'aterroritzar, però no sé, em dóna la sensació que els de La Cubana, si es posessin seriosos, podrien fer aquesta obra molt millor. Jo no m'ho vaig acabar de creure en cap moment. / Els actors utilitzats per fer de president del govern i de diferents ministres, són tan coneguts (com a mínim a Catalunya) que tampoc me'ls vaig acabar de creure./ Tot i així, la gent sortia força satisfeta del teatre.

!: El sopar va ser el millor, sens dubte. Vaig anar amb l'Ignasi al restaurant d'un amic d'un amic seu: el Sazzerak, al carrer Consell de Cent, 211. Bé de preu i plats bons en un lloc petit i coquetó en ple gaixample.

Cargo Sofia - Barcelona

Dimecres de la setmana passada vaig anar a veure l'obra Cargoo Sofia-Barcelona, dins del cicle Radicals Lliure. Malgrat que no vaig tenir un bon dia, l'obra va aconseguir que deixés de menjar-me l'olla i rigués i flipés una mica.

OK: L'obra és en búlgar (amb una intèrpret castellana!). I és dins d'un camió. Tal qual: la vida de dos camioners búlgars, que van conduint i van parlant. Els espectadors anàvem com a càrrega i gràcies a unes pantalles veiem el que succeïa a la cabina, o vídeos d'altres països, etc. De tant en tant la tela-pantalla desapareixia i vèiem l'exterior real. Molt friki, i força divertit.

KO: En algunes ocasions es va fer una mica pesat. Però potser és que tenia el cap a una altra banda.

!: