Ahir vaig anar a l'estrena de Jump al Teatre Victòria, una obra protagonitzada per una família coreana que, suposadament, combina arts marcials amb humor.
OK: Només reien els nens i alguna àvia. Però jo, ni un cop. I no sé si ho faria si fos nen: de petit era dels que els pallassos, més que riure, em fèien por.
KO: Si el Tricicle aprengués a fer patades, faria una obra sense paraules i graciosa. Però aquesta gent fa patades i salta molt bé, però no saben fer riure amb enginy. Pensava que estaria millor perquè es veu que havien tingut èxit al Fringe d'Edimburg i a d'altres festivals, però està vist que a tot li'n diuen èxit. Mentre ho veia pensava "potser és una obra per nens, és un humor bàsic". Però és que nl Charlot feia un humor bàsic... i a diferència d'aquesta gent, feia riure!
!: No tinc res més a dir. Només et recomano anar-hi si et sobra la pasta i hi vas amb un fill que sigui fan de Bruce Lee i rigui amb qualsevol cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada