POST EXPRESS: Concierto de Keane en Barcelona

(El 9 de noviembre de 2008, en Razzmataz)



OK: Muy buenos en directo, lograron entusiasmarme a pesar de las pocas ganas con las que iba al concierto. Se les veía emocionados y el público estaba entregadísimo.

KO: Se notó que las canciones del último disco son las que enganchaban menos y las que más, las del primero.

!: De telonero estuvo David Fonseca, un portugués con la misma voz que Editors y del que no supimos el nombre hasta el final de su actuación. / ¡Qué delgado estaba Tom Chaplin! ¡Y qué sudado, el pobre!

La dieta dels colors

Knorr llença una nova línia de cremes o sopes o com li vulguis dir i se’ls acudeix la genial idea (per què sona irònic quan ho dic de tot cor?) d’associar cada crema a un color i a un benefici per a la salut.

Això, que pot semblar una anada d’olla té la seva base. Es veu que és cert que les verdures, segons els colors són més bones per a una cosa o per a una altra. Com a mínim és el que m’han fet creure els del DIR i els del Consum amb les seves revistes on insisteixen compulsivament en què tal mes mengi verdures verd fosc i d’altres, vermelles plenes de licopè o taronges amb betacarotè.

El fet és que ahir vaig veure l’anunci d’aquests nous productes i ràpidament vaig fer un bot del sofà (literal) i em vaig conectar al web Come en colores.

És una pàgina on a més dels beneficis funcionals d’aquests aliments també t’expliquen curiositats sobre els colors, els seus significats, etc. Una mica com la incompresa Colors en sèrie que van fer en el seu dia al 33. Una sèrie que, em fa l’efecte, preveien que havia de va ser un èxit d’audiència i progressivament va ser relegada a horaris cada cop més intempestius. I va ser una gran llàstima.

Tot i així el meu company de pis i jo en seguim sent-ne uns grans fans i ja hem planificat uns quants sopars temàtics on (re)veurem un capítol de cada color i farem un sopar a base de la corresponent sopa i el que trobem que hi combini. Algú més s’hi apunta?

Us deixo amb el capítol del verd i marxo a comprar una Crema Verde de carbassó, espinacs, pèsols i bròquil. Bon profit!

La llista Pipkin

En homenatge a l'Andy Pipkin (el de la cadira de rodes de Little Britain) posaré en aquest post actualitzable les pelis, obres de teatre, llibres o coses que últimamnent m'han agradat... o no m'han agradat.

I LIKE IT

Assaig sobre la ceguesa (dura però addictiva)

Rock & Roll de Tom Stoppard (densa políticament, però interessant i ben interpretada)

El Joc de l'Àngel del Carlos Ruiz Zafón (tot i que en general em va agradar més L'Ombra del Vent i crec que el final està mal resolt)

Mamma Mia! - La película (kitsch, però entranyable)

Yo serví al rey de Inglaterra (la pel·lícula, el llibre no l'he llegit)

Wall·E (tot i que em va agradar més Ratatouille)



I DON'T LIKE IT

El niño con el pijama de rayas (la película) (quin sentit té rodar una pel·li si no es pot transmetre la mirada ingènua del llibre?)

Venganza (per les hòsties està bé, però sobra la cursilería del principi i del final)

Expediente X - Creer es la clave (Ha pervertit el bon record de la sèrie que tenia)

Batman - El Caballero Oscuro (està molt bé, però prefereixo les del Burton)