"Arròs covat", la sèrie de Juajo Sáez a TV3

Sóc seguidor del Juanjo Sáez des que el vaig descobrir a les tires de .H i d'El Periódico i ultrafan declarat seu gràcies a "El Arte", "Viviendo del cuento" i "Buenos tiempos para la muerte". Sempre recordaré el dia que una amiga em va preguntar si un dels seus llibres l'havia escrit jo perquè la (mala) lletra era igual que la meva. Però no, no, ja li vaig deixar clar que no.

Tooooooot això per dir que avui he vist mentre sopava i amb el meu company de pis (Jordi, et presento al lector barra a del meu blog/ Lector o lectora us presento al Jordi) el primer capítol d'una nova sèrie d'animació per a adults que estrenaran properament al 33 però que, de moment, s'emet per internet. El títol? Arròs covat (i no és conya, però avui hem sopat arròs amb tonyina a la papillote, goita quina casualitat). L'argument? Dissenyador barceloní modernet de 30 anys en plena crisi existencial. Veredicte? M'ha molat un munt.

És curtet i per veure ràpid (per internet)va bé. No sé a quina hora el faran a la tele i si la gent s'esperarà per veure-ho. Té l'encant dels dibuixos del Sáez traslladat a l'audiovisual. Les veus són tan imperfectes com els dibuixos. El moviment de les imatges ajuda a enllaçar gags visuals força ben trobats. Agradarà a moderns. Que saben què són els premis Laus, el No Logo i el Primavera Sound. I la música, definitivament m'ha guanyat. Escoltar a Manos de Topo en català o un tema de Madee de cop i volta, mola que t'hi cagues.

Com que s'ha fet força curt, hem aprofitat per veure un avançament d'una altra sèrie animada, 240 El nen clònic. Ja escriuré una ressenya, vull dir, post, quan hagi vist un capítol de debò. El Jordi ha dit que com a dibuix i tal li molava més la sèrie del Sáez però que com a tema, troba més innovador el del clon. No l'he contradit, però li he fet un comentari reduccionista i superficial (típicament de publicitari, que ens guanyem la vida sent això): "Bé, l'Arròs Covat vé a ser un Escenas de Matrimonio per a indies i el Nen clònic un South Park social". Agafeu-vos-ho amb pinces, eh.

Vull acabar (i acabo) dient que m'agrada que Tv3 faci aquestes apostes, com ja va fer fa temps amb el Motel Spaghetti. Potser no tindrà molta audiència, però com a mínim s'intenten fer coses diferents. I potser a nivell internacional ho aconsegueixen moure i tot. Són dos productes que no desentonarien pas a una MTV de torn, no creieu?

Posts que es quedaran per sempre al tinter

Ja no els escriuré. Ha passat massa temps per fer-ho. Tinc les fotos sel·leccionades, els vídeos pensats i fins i tot el text la meu cap, però no trobo el moment per posar-m'hi en sèrio. I és que per una cosa o una altra, ha anat passant tant de temps que ja no em motiva escriure'ls. Però no vull que caigui en sac trencat (toma traducció literal!) i en farem 4 línies, perquè després no es digui.

Complot 2 x 1

He anat a les últimes dues xerrades de Complot, amb el Félix Muñoz i amb el Bruno Sellés de Vasava.

El Muñoz ara mateix és el director de marketing de Telefónica aperò també ho ha estat de Coca-Cola i d'altres grans empreses. Un tio molt lúcid i molt fan de la publicitat. A falta de Moleskine, em vaig apuntar 4 coses al mòbil per apuntar al blog. No les desenvoluparé però intentaré recordar que volia dir:

• Targetes CV: Em va agradar que expliqués el seu currículum a través de les diferents targetes que ha tingut a les diferentes empreses: quan feia de periodista, a Coca-cola, a Cepsa, etc. Original.

• Creativitat marca pepsi coke: Va fer una comparativa entre la Coca-cola i la Pepsi. Costen el mateix, tenen un gust semblant, etc. etc. i què les fa diferents? La marca. La gent paga més per la marca. La gent no consumeix marques blanques de coles. Què han fet bé ells?

• sqma i tipus jefes: Mmmm... Ara no sé molt bé a què venia això. Crec que va despotricar una mica i va passar un esquema sobre qui prenia les decisions sobre publicitat en una empresa. Conlusió: com menys passos millor. Quantes més opinions, més es perverteix el missatge original i es perd la creativitat i la originalitat pel camí. Ho va exemplificar amb un spot horrorós de Telefónica que, per sort, mai es va arribar a emetre. També va parlar sobre la importància que un creatiu publicitari fos, a la vegada, un bon estratega. Diu que no creu en la figura del planner separada de la del creatiu.

• x pagar-se aficions: Tot i que li encanta la publicitat i el sector, va remarcar que, en el fons, tot ho feia per poder viure com li agrada i fent el que li agrada. I ja que havia de treballar, volia fer-ho amb una feina que el motivés.

• no concursos: pues eso.

I els apunts sobre Vasava són:

• padre, 16 persones, estudi so: l'estudi té una història curiosa. Primer eren el Bruni i els eu pare i després van começar a créixer... fins ara, que són un estudi de referència a nivell mundial, integrat per 16 persones que no s'especialitzen en res perquè volen estar explorant permanentment. Tenen fins i tot un estudi de so!
  

• Libertad nunca mais: 100% d'acord. EL pitjor que et poden donar és llibertat creativa, pq després, tal i coim ens va demostrar rajant d'alguna campanya que han fet, el client sempre vol canvis. I és que, encara que no ho diguin, sempre tenen en ment alguna cosa!

• Plug in magia: Això em va fer molta gràcia. Es veu que en un projecte que van fer el client els deia que li faltava màgia. I què coi és "màgia"? Tan de bo, deia, existís un plug in que li afegís màgia a qualsevol cosa :p
  

• Diesel: em van encantar els treballs que han dut a termen per a Diesel. Van deixar molt bé al client.

• Hp: aquesta acció em va semblar genial. Per a una fira d'impressores volien que l'stand d'HP es diferenciés de la resta i van muntar una caseta d'hamburgueses súper fastigosa, amb dos empleats bruts, etc. Tu podies demanar l'hamburguesa amb els ingredients que volguessis, ells t'ho muntaven a l'ordinador (acoplant capes de photoshop) i et sortia un resultat com ara aquest:
  

• mango circ i pull: Em vaig quedar impactat també amb tota l'animació flash de la web de Mango de la temporada tardor-hivern de 2008. Ambientada en un circ, etc. molt i molt currada. Van parlar també molt bé de Mango. No tant d'Inditex...

• jay z: Els de Vasava tbé s'han dedicat a fer samarretes per la marca del raper. Molt conceptuals i molones.

El Bharma no és només per frikis

Per fi vaig anar al bar dels fans de Lost! Petitet però molt millor que com sembla per internet. Als fans de Perdidos ens va agradar i als que no ho eren, també. No entenien que als lavabos sentissin sorolls de monstres, però la música els va molar. Tots contents :)

Blockbuster de la temporada

Es pot veure. Passes l'estona i prou. No fa falta buscar-li més. Em va agradar més que el Codi da Vinci, però és que la novel·la tbé em va agradar més. Era més thriller, sense tantes paparrutxades teòricoreligioses i més acció pura i dura. Segueixo pensant que el paper del Langdon no li escau gaire al Tom Hanks però bé, fa el que pot (o vol). Això sí, em va soprendre que el final fos lleugerament diferent al del llibre (no expliquen la vertadera relació del camarlengo amb el Papa... !!!)

Lady no more gaga

Absolutament delirant. Un dels millors clips de la temporada. juntament amb el desassossegant de Depeche Mode.

Sweeney Todd, brutalèrrim

Genial, fantàstic, excel·lent i em quedo curt.

"Brutal barbero de Fleet Street" al Teatre Apolo de Barcelona.

OK: Els intèrprets, immensos, en especial la Vicky Peña (Mrs. Lovett), el Joan Crosas (el Sweeney), la Teresa Vallicrosa (la captaire), la Maria del Mar Maestu (Johanna) i la Ruth González (el nen). Tots, no només els que destaco, són capaços de fer-se entendre perfectament. Feia temps que no veia un musical on pogués seguir el text de les cançons senseproblemes. Aguts, greus, canons i cors no són impediment. Un bravo per la tècnica vocal. Un altre bravo per l'escenografia. I un tercer pels músics. Una obra absolutament recomanable. M'havia quedat amb moltes ganes de veure-la quan es va estrenar per primer cop amb el Constantino Romero i per fi m'he pogut treure l'espina clavada. 

KO:  En alguns moments se m'ha fet llarga. Potser perquè ja sabia l'argument per la pel·lícula del Burton (que també se'm va fer llarga, així que estic pensant que la culpa està en el llibret del Sondheim i no pas en les adaptacions). 

!: He trobat a faltar que l'obra fos en català. Quan es va estrenar fa 10 anys es va fer així  i, com es fa normalment, després es va adaptar al castellà i es va estrenar a la resta de l'estat. Però ara sembla que això ja no s'estila. La majoria dels musicals que es fan actualment a Barcelona són directament en castellà. :( // Quan sortia del teatre i buscava desesperadamentun taxi sota la pluja (sisplau, augment de l'horari del metro entre setmana, ja!) he escoltat uns que es preguntaven "creus que tocaven de veritat?". Homeeeee, per favor, que no ha quedat clar quan escalfaven que hi havia una orquestra??????

La Casa Azul en català

Per fi ens podem baixar per RapidShare (gràcies, iwashell!) la cançó dels 25 anys de TV3: "Vull saber-ho tot de tu". En la millor tradició de La Casa Azul, però escoltant al Guille Milkyway en català!

Necessito trobar, tots els misteris que t'han fet gran
Mirar-te sense parlar, atent a aquesta explosió de celebritat
Tu ets la meva llum, tu em distreus quan estic concentrat


Però sé...

Sé que alguns et troben ingènua i més aviat tirant a trivial
Fan veure no vals la pena, que ets alienant, que ets superadictiva
D'altres que ets entabanadora, i la més eficaç ruboritzant
Però jo sé que d'amagat, tu a tots ells els fas volaaaaar


Vull saber-ho tot de tu, ser part de la teva vida, vull
Memoritzar els teus records, investigar el què vas viure
Vull tenir-ho tot de tu, els plors i també el somriures, vull
Tafanejar les veritats, i rastrejar les mentides

Vull conèixer cada segon, cada detall, cada micra
Donar-te la vida

Com em fas oblidar que de vegades no tinc espai
I com et trobo a faltar cada matí quan passades les 8 me'n vaig
Només penso en tu, només en la teva adictiva obvietat


Però sé...

Sé que alguns et troben ingènua i més aviat tirant a trivial
Fan veure no vals la pena, que ets alienant, que ets superadictiva
D'altres que ets entabanadora i la més eficaç ruboritzant
Però jo sé que d'amagat (que d'amagat...) tu a tots ells els fas volar...


Vull saber-ho tot de tu, ser part de la teva vida, vull
Memoritzar els teus records, investigar el què vas viure
Vull tenir-ho tot de tu, els plors i també el somriures, vull
Tafanejar les veritats, i rastrejar les mentides

Vull conèixer cada segon, cada detall, cada micra
Donar-te la vida


Vull saber-ho tot de tu, ser part de la teva vida, vull
Memoritzar els teus records, investigar el què vas viure
Vull tenir-ho tot de tu, els plors i també el somriures, vull
Tafanejar les veritats, i rastrejar les mentides


Vull
Conèixer cada segon, cada detall, cada micra
Donar-te la vida

Us agrada? A mi, al principi, com em va passar amb l'últim disc, em deixa en estat de shock, els ritmes em semblen iguals a totes les seves cançons, hi veig referències a d'altres, no sé en què fixar-me... però a partir de la segona escolta aquesta declaració d'amor a la tele es fa totalment addictiva. És pur POP. Com totes les cançons de LCA. "Vull saber-ho tot de tuuuuuuuu..." Aix, ja no me la puc treure del cap...

La Duffy ara em mola

Al principi pensava que era una mala còpia de l'Amy Winehouse i em va fer mandra escoltar-la. Ara, m'agrada. Me la vaig posar sense voler, l'escoltes sense parar-hi atenció i un cop superes els prejudicis, descobreixes que està força bé. Segueixo pensant que per escoltar aquestes veus, millor que vagi a la Dusty Springfield original i d'altres de la seva època, però bé, cançons com "Distant dreamer" em fan posar d'allò més melancòlic. I quan en tens ganes, està molt bé :)

Antònia Font al Liceu

(Em falta penjar uns quants vídeos més)

Ahir vaig anar a veure Antònia Font + Orquestra al Liceu, dins la gira presentació de Coser i cantar al Leave an impression festival de Ballantine's.

OK: M'ho vaig passar molt bé: pel lloc, per la cmopanyia, per com de bé ho van fer, per com es van estirar amb els bisos, per com estava la gent de motivada, etc. Ells ho devien flipar, semblava que no s'ho creguessin.

KO: Vaig trobar que s'arriscaven poc: tot molt igual al disc, fins i tot en l'ordre de les cançons. L'escenari, molt sobri. Potser massa i tot. En els bisos, on tot es veia més improvisat, es van deixar anar més.

!: El millor, Astronauta Rimador. Perquè era el que es diferenciava del disc.

Grease. ¿El musical de tu vida?

OK:Disfrutes perquè coneixes les cançons. Els actors/cantants/ballarins es mouen molt bé. És un musical "resultón". Dura vora tres hores i, per tant, amortitzes l'entrada (sobretot si la compres amb descompte). L'Elena Gadel, que ja la vaig veure a Mar i Cel, és de les que més em va agradar.

KO: Bé, si el comparo amb el musical de Billy Elliot a Londres que vaig veure al Nadal em fa sorir els colors. Ni punt de comparació en actors, decorats... Ara bé, comparat amb el de Mecano ("Hoy no me puedo levantar") és una obra mestra (cosa que, per altra banda, no és massa difícil). /En general, o els actors canten bé o actuen bé, pero les dues coses en una sola persona, no. / El que fa de prota, de Dennis Succo, sembla gangós. Ho fa fatal. (Però canta bé, és el que dèiem...)

!:Vaig flipar amb el momento Chrysler i el Haggen Dasz. Entenc que aconseguir finançament és dur, però posar els logos d'aquestes dues empreses plantificats a l'escenari durant 10 minuts per a què els vegis bé (i sense venir massa a cuento), ho vaig trobar molt heavy.

Colors en serie

OK: Cada dimarts, al 33 (fins que s'acabi). Dura només 20 minus i parla, cada semana des d'una òptica diferent, d'un color. És del mateix equip de Silenci? i es nota (per bé). Poètic, surrealista, original, diferent, màgic, curiós, amb tocs d'Amèlie i obsessió per ambientar-ho amb música d'Air, Björk, Yann Tiersen, Pascal Comelade i Antònia Font (o Joan Miquel Oliver). Amb la presència ocasinal del Joan Barril i el Joan Ollé (ex-illa del tresor).

KO: És una llàstima perquè sembla que està passant bastant desaparcebut, i cada vegada ho fan més tard. Dimarts passat ja ho feien a les 23h, i quan van començar era a les 21:20h, després d'una campanya en premsa amb anuncis amb taques de color i missatges com "A Napoléo el va matar el verd" o "El telèfon vermell no era vermell"

!: Faran una exposició al CaixaForum el setembre vinent. Pots enviar una foto a la seva web. Serà una sèrie de culte!