dissabte, 29 de març de 2008

Soterrani


Ahir vaig anar a la Sala Beckett a veure Soterrani del Benet i Jornet i encara estic impressionat. Des de Ruddigore que no m'agradava tant una obra.

OK: Un guionàs. Tota l'obra es basa en el text. I dos interpretacions magnífiques, sí. Però ja està. No importa ni escenari ni res més. L'obra et va atrapant. Es va enredant i et va atrapant. Sí, em repeteixo però és la sensació que em va donar. Comença d'una forma correcta, però una mica anodina. No sabia què anava a veure (però creu-me, no fa falta que ho sàpigues) i de cop i volta, tachán, comences a descol·locar-te. Tant el Pere Arquillué com el Pep Cruz (els 2 únics actors de l'obra) ho broden. Per mi (i per l'Ignasi, que vam anar els 2 a veure-la) el Pep Cruz ho fa millor. L'Arquillué, correcte (com a mínim, diferent a El silenci del mar).

KO: Potser en un altre teatre se li donaria més bombo. És una obra que no hauria de passar desaparcebuda.

!: Comentant amb el Jordi (/companydepis) com m'havia agradat l'obra, em deia que recordava altres obres del Benet i Jornet com molt pastelón. Però, us ho prometo, aquesta no ho és gens. Aneu preparats perquè és un combat verbal que et fa quedar garratibat a la cadira.

3 comentaris:

sunxez ha dit...

Si el teatre no fós tan car, aquesta seria la propera obra que aniria a veure! Me l'has venut molt bé!

glòria ha dit...

No estic d'acord en que en Benet i Jornet faci "pastelones". Dels colobrots que fa per la televisió, millor ni opinar, però la seva obra teatral és molt important. T'ho dic perquè jo també faig una ressenya de Soterrani i he valorat la teva exposició.

Arnau ha dit...

La veritat és que això dels pastelones ho vam estar discutint força amb el meu company de pies. Jo no hi estava gaire d'acord i, en tot cas, en aquesta obra no es compleix pas. Ell va anar-la a veure ahir, però encara no he parlat amb ell. Li diré que deixi un comentari...