Neil Hannon interpretant al piano The Complete Banker, la cançó que dedica a la crisi.
Acabo de tornar del concert de The Divine Comedy al Casino de l'Aliança del Poblenou, a Barcelona, i encara estic emocionat.
El Neil Hannon (l'home al darrere de The Divine Comedy) és un crac de debò. Un concert íntim, amb només ell sol, al piano o a la guitarra i molt, molt proper. I divertit, també. Ha fet participar al públic ja fos cantant, aplaudint ("you're very clappy tonight"), fent petar els dits (com es diu "chasquear los dedos?"), xiulant ("it seems a Disney movie") o fins i tot explicant acudits. De cançons, n'han sonat força de l'últim disc i no n'han faltat de les clàssiques. En realitat, és que totes són grans himnes. I al tocar-les de forma diferent, en la seva versió més bàsica, m'hauria passat tot el concert enregistrant vídeos. Però no, no pot ser. En tinc 4 i, de moment, els deixo pujant al meu canal de Youtube: http://www.youtube.com/user/arnaublog
Bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada