diumenge, 9 de desembre de 2007

Cómeme el coco, negro



Divendres vaig anar amb un amic al Coliseum a veure Cómeme el coco negro de La Cubana.

OK:Vaig riure un munt. I això que ja coneixia algun dels secrets de l'obra! La meva àvia l'havia vist quan la van estrenar i sempre m'explicava com havia rigut amb aquesta gent. Jo, per tant, anava sabent algunes coses. Però tot i així són capaços de soprendre't. I quan veus que la gent s'ho creu i reacciona com ells volen disfrutes el doble. Sembla mentida que encara hi hagi gent que no sap de quin peu calcen La Cubana.

KO: Es nota que és un dels seus primers espectacles, perquè en ell s'assenten algunes de les bases de les obres posteriors. Per mi, la fòrmula està millorada a Cegada de amor. Però el Cómeme el coco... és un homenatge al món del teatre i les companyies ambulants en tota regla... i per tant era l'espectacle més lògic per reposar i celebrar el seu 25è aniversari.

!: El millor de l'obra va ser, sens dubte, l'home gran que es va asseure al meu costat. No us diré què passa al principi de l'obra (i que és la base de tot l'espectacle), però aquest home va arribar indignat i parlant en veu alta. Jo em temia que fos un actor... però no. A més, l'home fotia una catipén... uuuf horrible. I no callava. Que si quina vergonya, que si havia vist Mamma Mía i que allò sí que era un espectacle dinàmic i que durava no sé quantes hores... Què com podia ser que La Cubana en fes... això. Que què s'havien cregut. Que li tornessin els diners. Al final, tots dient-li que callés. I de cop, va i s'adorm. I quan es torna a despertar, amb la boca oberta perquè no entenia res. Sort que de tant en tant va riure. Tot i que no sé si tant com jo amb ell... :p