La plaça del Diamant

La plaça del Diamant al TNC...

OK: Una obra quasi faraònica: 4 hores i mitja de funció, tropecientos actors, escenografia espectacular... Actuen molt bé (en especial la Sílvia Bel i el Quim Martínez), el text ben treballat per passar a teatre un monòleg interior (no té res a veure amb l'adaptació del Joan Ollé del 2004), molts recursos escènics i un èxit de públic indiscutible.

KO: Sincerament... cal que duri tant? Jo crec que no. És massa llarga i la segona part, no sé si perquè és molt depressiva què, se'm va fer interminable. Crec que es recreen excessivament en alguns episodis. // De vegades costava sentir a alguns actors.

!: A aquestes obres mainstream hi va tothom: vamos, tota la família junta i unida. Avis, néts, pares i germans. I hi ha gent que no sap anar al teatre. És que era apagar els llums... i vinga a tossir. Un darrera l'altre. No hi havia qui es concentrés! Quin conyàs. Haurien de demanar a la gent que apagués el telèfon mòbil i que es posés un caramel a la boca. És que era insuportable...