diumenge, 20 de gener de 2008

La plaça del Diamant



La plaça del Diamant al TNC...

OK: Una obra quasi faraònica: 4 hores i mitja de funció, tropecientos actors, escenografia espectacular... Actuen molt bé (en especial la Sílvia Bel i el Quim Martínez), el text ben treballat per passar a teatre un monòleg interior (no té res a veure amb l'adaptació del Joan Ollé del 2004), molts recursos escènics i un èxit de públic indiscutible.

KO: Sincerament... cal que duri tant? Jo crec que no. És massa llarga i la segona part, no sé si perquè és molt depressiva què, se'm va fer interminable. Crec que es recreen excessivament en alguns episodis. // De vegades costava sentir a alguns actors.

!: A aquestes obres mainstream hi va tothom: vamos, tota la família junta i unida. Avis, néts, pares i germans. I hi ha gent que no sap anar al teatre. És que era apagar els llums... i vinga a tossir. Un darrera l'altre. No hi havia qui es concentrés! Quin conyàs. Haurien de demanar a la gent que apagués el telèfon mòbil i que es posés un caramel a la boca. És que era insuportable...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

tens tota la raoo molta estona de ovra x veure una dona depriminsaa!


xo va esta mmmmoooooL beeé!


xo no la tornaria aveure!

Anònim ha dit...

uapuuuuus


algu busca novia?

626485672!

muaaa

fax una mamades inpresiooonanss!


soc una noia de 19 anyets

dispusada a toot!